Conjugaison du verbe armer
Définition et traduction de armer
Indicatif — اخباری
Présent
- j’arme
- tu armes
- il/elle/on arme
- nous armons
- vous armez
- ils/elles arment
Imparfait
- j’armais
- tu armais
- il/elle/on armait
- nous armions
- vous armiez
- ils/elles armaient
Futur simple
- j’armerai
- tu armeras
- il/elle/on armera
- nous armerons
- vous armerez
- ils/elles armeront
Futur antérieur
- j’aurai armé
- tu auras armé
- il/elle/on aura armé
- nous aurons armé
- vous aurez armé
- ils/elles auront armé
Passé composé
- j’ai armé
- tu as armé
- il/elle/on a armé
- nous avons armé
- vous avez armé
- ils/elles ont armé
Passé simple
- j’armai
- tu armas
- il/elle/on arma
- nous armâmes
- vous armâtes
- ils/elles armèrent
Plus-que-parfait
- j’avais armé
- tu avais armé
- il/elle/on avait armé
- nous avions armé
- vous aviez armé
- ils/elles avaient armé
Passé antérieur
- j’eus armé
- tu eus armé
- il/elle/on eut armé
- nous eûmes armé
- vous eûtes armé
- ils/elles eurent armé
Conditionnel — شرطی
Présent
- j’armerais
- tu armerais
- il/elle/on armerait
- nous armerions
- vous armeriez
- ils/elles armeraient
Passé
- j’aurais armé
- tu aurais armé
- il/elle/on aurait armé
- nous aurions armé
- vous auriez armé
- ils/elles auraient armé
Subjonctif — التزامی
Présent
- que j’arme
- que tu armes
- qu’il/elle/on arme
Passé
- que j’aie armé
- que tu aies armé
- qu’il/elle/on ait armé
Imparfait
- que j’armasse
- que tu armasses
- qu’il/elle/on armât
Plus-que-parfait
- que j’eusse armé
- que tu eusses armé
- qu’il/elle/on eût armé
Impératif — امری
Présent
Passé
Formes non-finies — شکلهای غیرشخصی
Participe présent
Participe passé
Gérondif présent
Gérondif passé
Infinitif présent
Infinitif passé
درسهای دستور زبان